La imaginació

"És quan dormo que hi veig clar"













J.V.Foix















diumenge, 30 de setembre del 2012

Retrum

La meva neboda em va deixar la novel·la "Retrum, cuando estuvimos muertos" de Francesc Miralles. Poso el títol en castellà perquè el llibre que em van deixar és en castellà però evidentment hi ha la novel·la en català. És una novel·la juvenil que m'ha agradat suposo perquè de tant en tant passejo pels cementiris tot i que no sé si seria capaç de dormir en un, crec que no. Hi ha una plana web que parla de Retrum, per tant, m'imagino que ell llibre ha agradat molt entre els joves, i no tant joves. Us deixo la plana web www.retrum.es en castellà i www.retrum.cat en català.

Us deixo la ressenya del llibre:

En Christian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat dels seus companys de classe i de la família. Passa sol el temps lliure, llegint poesia i escoltant al seu i-Pod cançons tristes en el cementiri de Teià. Un capvespre veu que s’acosten al cementiri, situat en un turó sobre el mar, dues noies i un noi vestits de negre. Porten una flor violeta a la solapa i la cara maquillada de blanc. Els nouvinguts l’amenacen i tracten de foragitar-lo, però en Christian s’hi enfronta. Impressionats per la seva reacció, els joves forasters es presenten com a Alèxia, Lorena i Robert.
En una conversa a la llum d’espelmes, li revelen que han format una ordre secreta, RETRUM, que es reuneix als cementiris amb un propòsit obscur… Qui aspiri a unir-se al grup s’haurà de sotmetre a un desafiament: passar tota una nit sol al cementiri. Inspirat per les lectures i les cançons sinistres que sempre acompanyen la seva vida, en Christian s’ofereix a passar la prova l’endemà a la nit.
Després de superar les hores més terrorífiques de la seva vida, es lliurarà progressivament als jocs estranys de “l’ordre pàl·lida”, com també es fa anomenar el quartet, mentre l’Alèxia es va convertint en alguna cosa més que una amiga. Però com diu un vell proverbi àrab: «Qui truca repetidament a la porta, acaba entrant...»

Vosaltres dormiríeu en un cementiri?

M'agraden les frases de diferents autors que Francesc Miralles recull al principi de cada capítol.

"Hay que enfrentarse a la muerte con valor y luego invitarla a una copa" Edgar Allan Poe