He acabat de llegir el llibre "Jo confesso" de Jaume Cabré. Confesso: "em trec el barret davant Jaume Cabré". Quin domini de la llengua, dels recursos literaris, increïble, ja no només per la història, que també, sinó pels canvis de narrador que efectua, la barreja de vida i de dates que realitza amb els personatges que encarnen la maldat, els canvis de temps verbals, els diàlegs, els canvis de temps de present a passat i de passat a present... això només ho fa un MESTRE amb majúscules, a un altre tot això li surt un "xurro". Jo m'he quedat amb la boca oberta i encara hi continuo tenint la boca oberta potser perquè m'agrada escriure i he quedat admirada de la manera que Cabré ho fa.
He agafat notes per apuntar frases lapidàries i he extret notes de temes que m'interessen com és el cas de la mort:
"I vam deixar els morts sols i freds i a les fosques amb les seves històries eternes"
"Jo confesso" ha passat a formar part de la meva col·lecció de llibres selectes.
Mea culpa, confiteor.
He agafat notes per apuntar frases lapidàries i he extret notes de temes que m'interessen com és el cas de la mort:
"I vam deixar els morts sols i freds i a les fosques amb les seves històries eternes"
"Jo confesso" ha passat a formar part de la meva col·lecció de llibres selectes.
Mea culpa, confiteor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada