He començat l'estiu llegint "I el món gira" d'en David Cirici. A l'hivern passat vaig anar a la presentació del llibre a la Biblioteca de Banyoles. Hi havia l'autor i un grup de lectors. Alguns ja l'havien llegit, altres, com jo, esperaven poder-ho fer aviat. L'autor, en David Cirici, em va caure d'entrada molt bé. El vaig trobar divertit i em va agradar el seu humor i em vaig sentir identificada amb moltes de les anècdotes que ell va explicar de la seva vida diària. El llibre que vaig comprar a la presentació no me'l vaig llegir de seguida perquè tenia altres lectures pendents. El vaig encetar amb el començament de l'estiu. Ha estat una lectura de les que jo considero fàcil, planera, que et porta a cada pàgina a voler-ne llegir més. M'ha agradat perquè és actual, salvant distàncies, es basa en el cas Millet.
També m'ha agradat com ha entrellaçat diverses històries amb personatges que es creuen entre ells. Evidentment, la història de la germana d'en Ricard Moja (en Millet) que desapareix a l'Indía l'any 1973 (precisament l'any que vaig nèixer) m'ha fet pensar molt i recordar a una persona, també de casa bona, que va marxar a l'Índia... tot i que aquesta no va desaparèixer com la del personatge del llibre, que curiosament és una història verídica, tot i que amb un final diferent. L'altre aspecte que remarcaria és l'humor. Després de veure l'autor encara queda més obvi que és un aspecte que ell domina. No sóc crítica literària, per tant, intento explicar el que m'ha aportat a mi aquest llibre com a lectora, d'una manera planera. No sé definir ben bé aquest humor, diria que és un humor intel·ligent, un humor del dia a dia però que hem perdut... m'ha deixat molt bon regust de boca... No sé si algú l'ha llegit i pensa igual o diferent.
Ara estic immersa en la lectura d'"El Mercader" de la Coia Valls.
També m'ha agradat com ha entrellaçat diverses històries amb personatges que es creuen entre ells. Evidentment, la història de la germana d'en Ricard Moja (en Millet) que desapareix a l'Indía l'any 1973 (precisament l'any que vaig nèixer) m'ha fet pensar molt i recordar a una persona, també de casa bona, que va marxar a l'Índia... tot i que aquesta no va desaparèixer com la del personatge del llibre, que curiosament és una història verídica, tot i que amb un final diferent. L'altre aspecte que remarcaria és l'humor. Després de veure l'autor encara queda més obvi que és un aspecte que ell domina. No sóc crítica literària, per tant, intento explicar el que m'ha aportat a mi aquest llibre com a lectora, d'una manera planera. No sé definir ben bé aquest humor, diria que és un humor intel·ligent, un humor del dia a dia però que hem perdut... m'ha deixat molt bon regust de boca... No sé si algú l'ha llegit i pensa igual o diferent.
Ara estic immersa en la lectura d'"El Mercader" de la Coia Valls.
