Bona pregunta. Jo ho vaig llegir en algun article però no estava formulada com a pregunta sinó com una afirmació. No sé, a trets generals crec que sí. Ho he pogut corroborà aquest estiu. Per motius de feina m'he acostat més a la mort. Abans hi vivia d'esquenes. Hi passava de puntetes. Suposo que em passava el mateix que un dels personatges de Jaume Cabré en la seva novel·la "Jo Confesso":
"No temo la mort, només m'hi enfado. M'enutja la mort però no em fa por. On tu ets, no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps. I en parlava tant que estic segur que li tenia por, potser tanta com jo".
Li tenim tanta por que per això vivim d'esquenes a la mort? O en parlem poc o massa perquè li tenim por? Li tenim por?
He vist persones que no gosen entrar als vetllatoris, que els tanatoris els hi provoquen una espècie de "yu-yu", que tocar un llibre que parli sobre la mort li produeix esgarrifances... però en canvi irremediablement un dia o altre haurà de passar pel tràngol de morir-se i potser amb sort ni s'adonarà però un dia o altre haurà de passar pel tràngol, que això crec que encara és més difícil que la pròpia mort, haurà de passar pel tràngol de viure la mort d'un familiar o amic i llavors continuarem insistint que hem de viure d'esquenes a la mort?
M'agrada molt un llibre que he trobat en un tanatori. "Reflexiones en torno a la muerte" amb opinions i reflexions de diferents autors i personatges públics com Antonio Gala, Romà Gubern, Anji Carmelo, Joaquín Barraquer Moner o Alfredo Bryce Echenique, entre altres.
Us deixo més bibliografia que he anat adquirint:
"El viatge de Tànatos", de Jordi Domingo
"El buen duelo", d'Anji Carmelo
"Tombes i lletres", diversos autors (Edicions Sidillà)
"Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines", de Judit Pujadó
Heu passejat mai per un cementiri?
"No temo la mort, només m'hi enfado. M'enutja la mort però no em fa por. On tu ets, no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps. I en parlava tant que estic segur que li tenia por, potser tanta com jo".
Li tenim tanta por que per això vivim d'esquenes a la mort? O en parlem poc o massa perquè li tenim por? Li tenim por?
He vist persones que no gosen entrar als vetllatoris, que els tanatoris els hi provoquen una espècie de "yu-yu", que tocar un llibre que parli sobre la mort li produeix esgarrifances... però en canvi irremediablement un dia o altre haurà de passar pel tràngol de morir-se i potser amb sort ni s'adonarà però un dia o altre haurà de passar pel tràngol, que això crec que encara és més difícil que la pròpia mort, haurà de passar pel tràngol de viure la mort d'un familiar o amic i llavors continuarem insistint que hem de viure d'esquenes a la mort?
M'agrada molt un llibre que he trobat en un tanatori. "Reflexiones en torno a la muerte" amb opinions i reflexions de diferents autors i personatges públics com Antonio Gala, Romà Gubern, Anji Carmelo, Joaquín Barraquer Moner o Alfredo Bryce Echenique, entre altres.
Us deixo més bibliografia que he anat adquirint:
"El viatge de Tànatos", de Jordi Domingo
"El buen duelo", d'Anji Carmelo
"Tombes i lletres", diversos autors (Edicions Sidillà)
"Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines", de Judit Pujadó
Heu passejat mai per un cementiri?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada